El gran problema d’avui és que la innovació i la recerca està tant desprestigiada al nostre país que no és una feina fàcil integrar-la en una estratègia clau com ja es fa amb l’educació. Cal arribar a un punt on la innovació estigui integrada al dia a dia, que sigui una cosa que es sobreentengui com a bàsica per millorar i ser competitiu, i que ningú hagi de preguntar a l’altre ‘¿com anem d’innovació?’.

Arrel dels interessants posts de l’Alberto Ortiz sobre la innovació, per vincular-la després amb la seva aplicació a l’admnistració pública, crec interessant aportar algunes coses que estic detectant per motius professionals en el tema de la innovació. La majoria dels actors que hi intervenen  -universitat, empresa i poders públics-, apart dels tòpics coneguts com el de la poca relació entre universitat i empresa per transferir coneixement i aplicar-lo, parlen d’una cosa que gairebé ningú havia posat sobre la taula: abans que res, cal crear un estat mental col·lectiu que cregui en la importància de la innovació. La innovació ha d’estar al codi genètic de tota organització i personal que la integra.

Fins i tot, algú em va dir que s’havia d’acabar la idea que l’ajuda a la recerca i la innovació es consideri gairebé un servei assistencial promogut per les administracions públiques.

Ah, i, és més, la innovació, a les empreses, i la recerca, a les universitats i centres investigadors. Evidentment que hi hauria matisos, però, certament, la innovació ha de ser perquè s’apliquin els seus resultats al mercat.

Ah, i també, innovació no és només invents tecnològics.

tags technorati : Innovació Innovation Innovación