AVÍS PREVI: ARTICLE LLARG, PERÒ QUE CRÈIA NECESSARI

El líder de Convergència Democràtica de Catalunya, Artur Mas, vol refundar el catalanisme. La nova militant del PP a Catalunya, Montserrat Nebreda, recomana que es refundi el seu partit a Catalunya. Mentrestant, hi ha qui diu que Catalunya entra al segle XXI sense projecte i amb perill de ser projectat per d’altres. I hi ha qui comenta que cal acabar amb el pacte de la transició, amb el qual Catalunya ha basat sempre el seu discurs en un "nois, si volem alguna cosa hem de pagar el peatge de ser solidaris, i cridar el necessari perquè no s’enfadin a Madrid". Aquest matí, Jordi Basté de RAC1 obria el seu programa amb un "Catalunya és un pais de covards". I jo que dic, no és hora que els covards ens deixem de "collonades" i comencem a fer feina en paral·lel o, fins i tot, al marge dels polítics?

Tornem a la proposta d’Artur Mas. Per mi, el catalanisme no es funda ni, per tant, es refunda. Si de cas, es reflota, i no des de l’òptica d’un partit. Fins i tot diria que ara els partits generen més recels que confiança. Per tant, s’ha de fer transversalment, des dels àmbits econòmic, social i cultural. Un cop feta l’acció, llavors que els polítics recullin el testimoni i actuin. Perquè la proposta d’Artur Mas, tot i ser una espurna interessant, té poca visió global.

De moment, el que està clar és que el catalanisme està sota mínims. El territori català rep per tots costats, i la societat catalana no reacciona amb serenitat contundent. A les segones Jornadas Generacionals d’Economia celebrades el passat 19 d’octubre vaig escoltar coses molt interessants. El professor d’Esade Angel Castiñeira va dir que Catalunya té ara una imatge de de país desanimat, fràgil i, fins i tot, amb indicis de començar una possible decadència, sense un motor que equipari el país a situacions anteriors. És més, va arribar a afirmar que Catalunya està al segle XXI sense projecte i que un país sense projecte pot "esdevenir franquicia del projecte d’un altre" o, dit d’una altra manera, "o planifiquem o ens planificaran".

I, qui ha de planificar? Aquí són interessants les paraules del catedràtic de Ciència Política de la Universitat de Princeton, Carles Boix, a les mateixes Jornades. Per Boix, l’Espanya actual ja no és aquella Espanya de principis-meitats del segle XX, sense una visió clara dels seus objectius que fèia molt més fàcil l’impuls del dinamisme de Catalunya. Precisament ara, diu Boix, les accions del subconscient espanyol per contrarrestar la seva visió de Catalunya com a símbol del fracàs del seu imperialisme colonial  -"ni en la misma Península podemos controlar los territorios"- tenen més èxit que abans.

A inicis del segle XX la reacció d’Espanya va ser començar a crear empreses centralitzades a Madrid. Ara el que s’ha centralitzat és el pol d’atracció de l’economia globalitzada: també, Madrid. I, davant d’això, segueix Carles Boix, continua el subconscient català tancat encara en el concepte de la solidaritat com a peatge per tenir més poder de decisió. Aquest és el discurs dels autonomistes -que modernament es coneix com a pujolisme- i dels federalistes -que modernament es coneix com a maragallisme.

Per tant, repeteixo, qui ha de planificar? Doncs les generacions que s’han desprès d’aquest discurs. I no necessàriament han d’estar identificades amb els independentistes o els sobiranistes. N’hi ha molts que creuen en la necessitat de pensar en Catalunya com a tal, com a territori que pot desenvolupar per sí mateix un projecte propi sense dependre de normes jurídiques. Per això cal visió internacional i ús adequat de les eines existents. És, per exemple, el que Chris Anderson anomena ‘The Long Tail’.

El concepte de ‘long tail’ és que pots generar una llarga cua de consumidors si saps aprofitar les oportunitats que t’ofereixen petits nínxols de mercat. Com ressenya Alfons Cornella a Infonomia.com, "si se te ocurre poner en una ciudad española una tienda de muñecos Madelman de segunda mano, lo más probable es que consigas morirte de hambre. Pero otra cosa puede ocurrir si esa tienda la proyectas virtualmente por Internet a todo el planeta (por ejemplo, a través de eBay)". Un exemple d’això és l’èxit de Pretyballerinas.com, la venda per Internet de sabates de ballet feta des de l’empresa Mascaró  -van fracassar quan van oferir la venda de tota la col·lecció per la xarxa.

Recullo aquí les paraules, un altre cop, de Carles Boix: Catalunya ha d’imaginar-se econòmicament sense pensar en els recursos que pugui tenir o no quan s’acabi el procés del nou Estatut. No val la frase de "això ho podríem fer, però com que ens han retallat l’Estatut no serà possible". Parleu amb tantes empreses catalanes, o no tantes com ens agradaria, que s’han internacionalitzat sense fer soroll i utilitzant les noves tecnologies. Curiosament, moltes d’elles estan encapçalades per gent jove. La nova generació.

Un altre debat és si la nova generació de polítics saben, o poden, o volen escoltar aquest discurs.

P.D.: Avui aniré a la manifestació a la Plaça Sant Jaume per queixar-me de la ineficiència amb la Renfe i de l’espectacle político-patètic  -i aquí no es salva ni un partit-  amb el tema de Renfe i l’AVE. No aniré amb cap estel·lada, perquè la meva queixa no és política, sino ciutadana. Tots els ciutadans de Catalunya tenim ara un denominador comú per la queixa: "Què esteu fent?".

The researcher on innovation and consultant, Ramon Sangüesa, and myself worked together to elaborate a document for ePractice.eu named: State-of-the-art in Good Practice Exchange and Web 2.0. It was presented at the recent European eGovernment Conference in Lisbon, and now it has been published at the webpage of ePractice (to download it: here).

The document "explores the relationships between good practice exchange through Communities of Practice (CoPs), 2.0 technologies and their consequences for eGovernment in general and, more specifically, ePractice.eu".

In order to do so, we placed "the entire discussion within the larger setting of collaborative knowledge exchange and collaborative technologies, which constitute, at the same time, the core of new economic and social relationships, as well as their main facilitators". On this basis, we "selected three relevant experiences to be analyzed in depth  –eCatalunya, Development Gateway and Meetup– and 20 others, which are more generally described, including at the end about 50 more experiences for consideration"

As it’s been said in ePractice webpage, "a general conclusion of the paper is that in order for 2.0 CoPs to work efficiently, one must: plan instead of improvising, think in terms of behavior and not just regulations, and think technologically, as well as in terms of the organization and community culture".

The job was ordered by Infonomia.com through PAU Education. Thanks to them and also to the member of the DG Information Society and Media from the European Commission, Trond Arne Undheim, one of the ‘fathers’ of the actual ePractice.eu. 

tags technorati : ePractice Web 2.0 Innovation eCatalunya Meetup Development Gateway Infonomia PAU Education Ramon Sangüesa

Los entes locales aceptan la bondad de la nueva Ley de la Administración Electrónica (LAECSP), pero no tienen claro que puedan garantizar los derechos de los ciudadanos de su artículo 6 para finales del 2009.

En las Jornadas formativas de la FEMP se respiraba bastante escepticismo ante la LAECSP. La mesa que moderé con la Alcaldesa de Castrillón (Asturias), y los alcaldes de Jun (Andalucia) y Molina de Segura (Murcia) mostro bastante la visión de muchos entes locales. Se equilibraban a partes iguales el ultra-optimismo del Alcalde de Jun, el optimismo moderado del Alcalde de Molina y el realismo de la Alcaldesa de Castrillón.

Recordemos que el Artículo 6, en el que se especifican los Derechos de los ciudadanos en el ámbito de la adminsitración electrónica, se concreta, entre otras cosas, que podrán relacionarse con las administraciones públicas utilizando medios electrónicos, elegir el canal, no aportar datos que obren en poder de las administraciones –excepto en ciertos casos- , disponer de igualdad en el acceso electrónico, cononocer por medios electrónicos el estado de tramitación, obtener información a través de medios electrónicos como procedimientos y trámites. Todas las administraciones deberan facilitar el ejercicio de dichas garantías a partir del 31 de diciembre del 2009. En el caso de los entes autonómicos y locales, "siempre que lo permitan sus disponibilidades presupuestarias".

Pues bien, muchos representantes de municipios en las Jornadas esperaban más información des del Ministerio de Administraciones Públicas sobre líneas de financiación. Porque eso es lo que realmente les preocupa. En este sentido, algunos consideran necesario un trabajo conjunto de todas las administraciones para facilitar el intercambio de experiencias y, como más o menos dice la Ley, hasta de plataformas tecnológicas. Otros comentan que, de hecho, el ahorro de costes que supone la administración electrónica para un municipio hace que la inversión no suponga pérdidas reales.

Aquí entra el tema de si en los presupuestos locales debe priorizarse la administración electrónica cuando los usuarios no son precisamente una mayoría. Personalmente creo que el dinero para el eGobierno es una inversión, y no un gasto. Sobre la igualdad de acceso, la Ley deja claro que la eAdministración no será el único canal de relación con la administración. Vuelvo otra vez aquí a incidir en el tema de los intermediarios. Ahora es el momento de actuar en este ámbito.

tags technorati : LAECSP LAECAP FEMP eAdministración Jun Molina de Segura Castrillon

The Internet sometimes is extremely powerful to maintain and promote a small nation like Catalonia. Last Tuesday I was at the Nació.Cat’s presentation, a book that explains how a group of people worked in silence during months to make the ICANN accept the Internet domain name .CAT for all the WebPages in Catalan, one of the four languages in Spain.

Some data about what have the Catalan culture reached with its .CAT after 2 years since its approval:
–    Catalan is the 23d language more used in the Internet (is the 88th spoken language in the world)
–    There are 24.000 WebPages registered with the .CAT domain name

Congratulations to the General Director of the Catalan News Agency, Saül Gordillo, the writer of the book and a reference as a political blogger.